Annie et Nuria 25ème Pujada
Annie et Nuria 25ème Pujada

DISCOURS DE NURIA BAYO

XXV PUJADA AL PORT DE SALAU

5 d’agost de 2012

 

 

Aquest any en fa trenta-quatre que es va fundar el Cercle d’Agermanament Occitano-Català (CAOC). Josep Maria Batista i Roca, conseller de la Generalitat republicana, exiliat el 1939 a Anglaterra, on fou professor d’història al Trinity College de Cambridge, en tornar de l’exili, quan va morir el dictador, es va assabentar dels coneixements que Enric Garriga-Trullols tenia de la llengua occitana i d’Occitània, i li va demanar que es fes càrrec de la continuació del que havia estat l’Oficina de Relacions Meridionals durant la República, interrompuda durant el franquisme. D’aquest fet va néixer el CAOC.

 

Aquest any en fa vint-i-cinc que en Jordi Carrera, fill del Pallars Sobirà, i des de fa uns quants anys veí de Bescanó i soci del CAOC, va proposar a Enric Garriga-Trullols de fer una trobada al port de Salau.

 

Aquest port, de 2.015 m d’altitud, és un pas natural per traspassar el Pirineu. Es va utilitzar sobretot en temps de guerra i de persecucions. L’Enric, tenint en compte que la principal finalitat del CAOC és l’intercanvi cultural entre catalans i occitans, no s’ho va pensar dues vegades i varen organitzar la trobada.

 

Al principi, potser hi pujaven més occitans que catalans, però a mesura que passaven els anys, el nombre de participants va anar augmentant fins alsdarrers anys, que ja hem arribat a ser, entre tots, més de set-cents.

 

També s’hi han anat afegint més activitats perquè la festa sigui més brillant i fraternal. Els representants de l’associació ASPIC del poble de Salau hi pugen per oferir a tothom formatge occità, i els fallaires d’Isil porten vi català. També hi pugen músics dels tots dos costats. El CAOC subvenciona un grup de músics occitans i un grup de trabucaires de la vila de Gràcia, de Barcelona.

 

La darrera idea de l’Enric va ser de poder-hi hissar les banderes occitana i catalana. Va demanar permís a les autoritats del parc del Pirineu i ells mateixos hi van construir uns pilons per posar-hi els pals. En l’acte d’hissar les banderes es canten els himnes català i occità, i es fan discursos, en què es reivindica que hi hagi més presència institucional i social per a totes dues llengües. També es canten cançons i es ballen danses, generalment occitanes, i es fa una gran fotografia de família.

 

Finalment, es canta el “Cant dels Adéus” abans de baixar, els uns pel costat català i els altres pel costat occità.

 

Aquesta celebració s’ha convertit en una gran festa per a aquells a qui ens agrada la muntanya i l’amistat.

 

Als occitans, els cal pujar uns mil metres de desnivell, unes tres hores caminant. Als catalans, en canvi, ens és més fàcil, ja que els jeeps ens deixen a quaranta minuts caminant abans d’arribar al port, per un caminet de cabres travessat per rierols d’aigua clara, i pel camí sempre trobem ramats de vaques i eugues pasturant i gaudim del meravellós paisatge pirinenc.

 

A les trobades hem tingut temperatures molt variades: tot i que sempre hi pugem el primer diumenge d’agost, sempre veiem congestes de neu. Un any, el termòmetre que penjava d’una motxilla marcava 6º C; d’altres, amb una boira que no ens hi vèiem a un metre de distància; algun any amb un sol que cremava, i un sol any no hi varem poder pujar, ja que els guardes del parc ens ho van prohibir pel mal temps.

 

Bé amics, aquest any, en la Trobada al port de Salau que fa vint-i-cinc, hem de fer la festa més grossa que mai i hem de ser-hi tots. A l’Enric Garriga-Trullols li agradaria que fóssim més de mil.

 

Núria Bayó Mañosa, vídua d’Enric Garriga-Trullols

Presidenta del CAOC

=====================================================

 

DISCORS 25a PUJADA AL PORT DE SALAU

5 D’AGOST DE 2012

 

Benvenguda, Bienvenue, benvinguts, Welcome,

 

A totis de participar un cop de mai en aquesta 25a Pujada del port de Salau, que és una capitada. Uei fa solelh. Enric que nos miri de naut ha comendat el solelh perque la 25èma Pujada sia a la seva imatge. Luminosa, gaujosa, frairala, per l’amistat occitano-catalana.

Aquesta amistat no és una causa leugiera, superficiala, es una causa prigonda. Transcende totas las cadenas, las frontieras que los Estats an més entre nosautres.

Perquè nosautres los veins, los occitans, los catalans e endacom mai avem una lenga bessona, avem los camins de nueit coma de jorn.

avem la solidaritat, la fraternitat, l’amor dels autres.

L’amassada de Tolosa per la lenga occitana al més de març foguet una capitada, per la visibilitat de nostra lenga, sa vivacitat, per sa cultura, sa musica. Nos cal continuar amb de causas coma uei per  nos enrasigar encara més, e subretot per transmetre aquestas valors dins un mond un pauc destinborlat.

Me recordi lo primier cop on e conegut EGT. M’ha aculhit e fet confiança per prendre en carga l’animacio de las Pujadas. Avem fet un duo eficaç, me sembla. De cops qui i avia un pauc d’auratge mai las esclaridas venion aviat. Perquè los dos erem convençuts de l’importança d’aquestes trobades.

EGT m’ha fet prendre conciencia de la meva occitanitat e lo primier cop he parlat en francès, lo segond en occita, e dempuei parli dos lengas de mai. L’occitan la lenga de mon paire, lo catalan la lenga de ma maire. Finalament ai trobat la meva plaça dins lo mond,  soi la sintesa de l’occitan e du catalan, era pas complicat. Las lengas m’an balhat las claus. E las claus me les a donadas Enric.

Uei EGT no i és fisicament mai i es per la seva presencia. Las Pujadas son intrensecament ligadas amb el.

Envii una pensada e una forta abraçada a l’Enric, mon amic, mon paire, mon fraire e una forta abraçada tanben a vosautres aqui presents.

Plan mercès a totis, moltes gracies

Bona festa e als anys que venen

 

ar

 

------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Testimoni EGT Esterri d’Aneu 4 d’agost de 2012

 

Me recordi lo primier cop on e conegut EGT. M’ha aculhit e fet confiança per prendre en carga l’animacio de las Pujadas. Avem fet un duo eficaç, me sembla. De cops qui i avia un pauc d’auratge mai las esclaridas venion aviat. Perquè los dos erem convençuts de l’importança d’aquestes trobades.

EGT m’ha fet prendre conciencia de la meva occitanitat e lo primier cop he parlat en francès, lo segond en occita, e dempuei parli dos lengas de mai. L’occitan la lenga de mon paire, lo catalan la lenga de ma maire. Finalament he trobat la meva plaça dins lo mond,  soi la sintesa de l’occitan e du catalan, era pas complicat. Las lengas m’ha balhat las claus. E las claus me le a donadas l’Enric.

Uei EGT no i és fisicament mai i es per la seva presencia. Las Pujadas son intrensecament ligadas amb el.

Enric, repause-te en pau. Continuem la luta, per las lengas e per l’amistat occitano-catalana.

 

ar

&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&&

 

Les pujades al Port de Salau, 25 anys d’amistat Occitano-Catalana.

Per Annie Rieu

Aspic

*Traducció. Mercè Salut

 

Al 1990, vaig participar per 1ª vegada a la 3ª pujada al Port de Salau, organitzada des del 1988 pel cercle Occità de Foix i el CAOC de Barcelona. Aquesta iniciativa em va seduir ràpidament i més encara pel fet de ser nativa de Coserans i habitant de Salau. Des de ben petita, vaig recórrer aquest camí que ens portava cap mític port de Salau per tal de veure allò que  hi havia a l’altra costat dels Pirineus. El meu pare antic guia de contrabandistes (d’informacio, de renseignements) durant la segona guerra mundial per una xarxa Franco-Americana WIWI, tenia sòlides amistats a Alós, Isil i més enllà. La meva mare, una Barcelonina exiliada durant la guerre d’Espagne, va anar al Perthus al Febrer del 39, per establir-se molt a prop de la frontera entre le Couserans i el Pallars . Nombrosos habitants del Pallars es van anticipar a la retirada i fugir del franquisme tot creuant el Port de Salau.

Tot plegat fa que des de la meva infantesa estigui automàticament lligada al Pallars i que les relacions Occitano-Catalanes hagin estat la continuïtat de la meua pròpia història familiar.

Quan em van propasar formar part de l’organització d’aquesta manifestació sol·licitada per l’estimat Enric Garriga, ho vaig acceptar immediatament, sense saber però que aquesta proposta em mantindria lligada a les “Pujades” durant 25 anys. Amb un grup de muntanyencs, d’amants de la llengua i la cultura occitanes, vam crear l’Associació ASPIC (Associació per les iniciatives Culturals transfrontereres de la Vall de Salat)

Van produir-se, llavors, trobades amb el Consell Cultural de les Valls d’Àneu (Ferran Rella), amb l’Associació dels fallaires d’Isil (Ester Isus) i vam realizar una exposició sobre  l’aventura de la fusta, el bosc que camina Salau-Bonabé 1900-1920 que v am inaugurar la diada de falles de 1993, en presència de personalitats polítiques locals i altres del món de la Cultura de lleidatana.

 

Després de 25 anys, aquesta iniciativa encara perdura i continua apassionant els occitans de l’Ariège, de Tolosa i de la regió de Midi-Pyrénées i també nombrosos turistes delerosos dels eterns moments fraternals. De fet, aquesta festa està basada en unes relacions humanes autèntiques en un marc somptuós. Amb el pas del temps s’ha convertit en el suport d’intercanvis d’idees, de projectes compartits i de profundes amistats.

 

Com a mostra el treball de recerca efectuat per la historiadora, Noemí  Riudor i Ignasi Ros de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu sobre els guies de contrabandistas (renseignements) en les xarxes d’informació i d’evasió durant la 2ª guerra mundial, i que van donar lloc a una magnífica exposició i a un llibre.

 

També s’han explorat més temes, com el de l’exili del Pallars a França a través d’una segona exposició i altres que estan en marxa. Aquests temes mostren com la solidaritat entre occitans i catalans no és en va i com els lligams forjats al llarg de les generacions entre les 2 valls han permès a dones i homes de treballar junts o bé de trobar la llibertat a través dels camins recorreguts tant de dia com de nit.

 

El camí del Port de Salau que recorreu cada 1er diumenge d’agost des de fa 28 (25) anys, és un testimoni de fidelitat a les relacions Occitano-Catalanes, a la defensa de les nostres llengües i a la promoció de les nostres cultures muntanyenques.

 

Ens agradaria força que aquesta trobada anual, que aquests missatges tants cops repetits, fossin escoltats a fi que, al final d’aquest camí (un espai digne d’aquest nom) pugui acollir-nos per esdevenir un ric espai de memòria transfronterera. Potser la consolidació i la rehabilitació de la cantina, un dels vestigis d’aquella aventura del bosc de l’empresa Matussière et Forest, centinella vigilant, nau fantasma, catedral de las fi del món, que calladament contempla i reviu amb intensitat l’harmojiosa, acolorida i sentimental Pujada cada primer diumenge d’agost!


 ::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::     

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

MISSATGE D’ENRIC GARRIGA TRULLOLS per ser llegit al Port de Salau en ocasió de la 24 Pujada el 7 d’agost de 2011

 

Benvolguts amics,

 Fa 24 anys que vam fer la Primera Pujada al Port de Salau i mai hi havia mancat. Però enguany degut a tres intervencions quirúrgiques recents no puc ser aquí dalt com és el meu gran desig. Però el post-operatori marca les seves regles i no puc pujar enguany. Espero que l’any vinent serà possible.

 I ara com sempre he fet continuaré en occità:

 Cars amics occitans e catalans,

 La vida es dura e las malaltiás venon d’imprevist sense avertir e rompren las illusions, esperanças, los biases de viure e la quita vida tanben.

En lo cas mieu tres operacions quirurgicas m’an salvat la vida, espèri poder contunhar encara mai de temps la lucha per la defensa de la cultura e la lenga dels nòstres dos païses fraires.

 

La crisi economica empacha d’aver las subvencions sufisentas que reclama la Lei de l’OCCITAN, aprovada l’an passat pel Parlament de Catalonha.

 

Mas l’engatjament del govèrn catalan es seriós e responsable e lo desplegament de la Lei se farà e serà pas abandonat.

 

Se la meuna santat me permet montar a Salau l’an que ben vos parlarai amb mai d’optimisme. Los catalans fasem pas de causas decorativas, coma França en la seuna Constitucion.

 

Los catalans sèm determinats en seguir lo camin de la libertat, qu’abans passava per aicí, e volèm ara obtenir en tota la seuna plenitud.

 

Visca Occitania

Visca Catalonha

 

  ---------------------------------------------------------------------------------------------------

 

 

Discors Annie RIEU-MIAS Présidenta Associacion ASPIC, co-organisadora de las Pujadas al Port de Salau.

Abans de començar el discors voli fer una dedica especiala :

Voli dedicar aquesta pujada a una amiga cara que nos a quitat l’an passat. Teresa Lauberny pujava cada annada e aimava l’occitania. Era del Nort, mai l’Occitania era sa terra de cor. Me recordi del puding que portava cada annada per los amics. A volgut que la sevas cendres siaguen dispersadas en Pouilh, lo jorn de la Pujada. Es un honor per nosautres. La familia l’a feit dins l’intimitat . Merci Teresa no t’oblidaré quan caminaré del costat del Port de Salau.*

 

« Dempuei, 24 annadas, me manca l’inspiracion. Donc faré curtet. Merci plan a totis e totas d’esser venguts, tostemps plan motivats per l’amistat occitano-catalana, per la montanha tant bela en aquest mitic Port de Salau. Segur, que se la cal ganhar, cada annada, la Pujada. E fin finala, traquet, traquet, i arribam un cop de mai.

N’oblidetz pas lo 31 de març 2012. Totis a Tolosa per dire : ANEM OC PER LA LENGA OCCITANA.

I aura de monde de tota l’Occitania, e endacom mai. Los Bascos, los Bretons, los Catalans manifestaran tanben lo meteish jorn dins las sevas regions.

Merci als amics del PNR que nos sostenen e tanben a Cristina Tequi la novela consellera generala de Seix, merci a los alcaldes de Seix et d’Aulus que nos an fet l’onor de venir

Ara, vos desiri una bona jornada e a l’an que ven per festejar la 25a Pujada que sera una gran capitada.

Bona santat à l’Enric que me manca.

Port de Salau 7 d’Agost de2011

 

Abans de continuar Pere Rouch e els sieus musicians an jogat el Se Canto que totis los participans an cantat amb força emocion.